Con-Ciencia Sostenible

Desarrollo Sostenible? Tecnologías y Sostenibilidad? Ciudad sostenible y pobreza? Progreso y Cultura? Economía global y Derechos humanos? Ética y globalización? Comentemos...

18 de maig 2005

empezar bien?

De hecho siempre he pensado si el desarrollo del concepto de lo sostenible no es más que un paliativo (muy pobre, además) para los procesos de descomposición social, cultural, politico, etc... -!y ambiental¡ que se ha desarollado a raíz de l aintervención de los países (que ahora se llaman) del Norte en (los inevitablemente llamados) países del Sur...Pero bueno, sigamos trabajando...

2 comentari/s:

de maig 19, 2005, Blogger Montse comenta...

A mi en principi, m'agrada més Desenvolupament Humà Sostenible, però també té problemes...

Per mi va ser molt suggerent la lectura:

Nussbaum, M.C.; Las mujeres y el desarrollo humano. Herder, Barcelona 2002

El Desenvolupament humà sostenible s'articula en cinc dimensions:

a)Potenciació, entesa com l’augment de la capacitat de les persones que implica l’ampliació de les seves opcions existencials: destaca sobretot la participació de les persones a la presa de decisions perquè siguin agents actius del seu propi desenvolupament.

b)Cooperació de les persones a les comunitats on viuen que els permeti arrelar el sentit de pertinença a la comunitat. El desenvolupament humà comporta una preocupació per la cultura, entesa com la forma en què les persones decideixen viure juntes. La cohesió social ha d’estar basada en la cultura, els valors i les creences compartides.

c)Equitat, no només en termes d’ingrés, sinó també de capacitats bàsiques i oportunitats de vida. L’equitat implica la no discriminació por raó de gènere, raça, religió o ideologia.

d)Sostenibilitat, que com ja hem dit abasta l’ equitat dins d’una mateixa generació i entre generacions diferents.

e)Seguretat, entesa com el dret a guanyar-se la vida i l’alliberament de les amenaces de la malaltia, de la marginació i de la repressió.

Nussbaum es preocupa per delimitar les capacitats que s'han de poder desenvolupar en una vida per a que una persona pugui ser un fi en ella mateixa i viure una vida veritablement humana. Nussbaum té en compte les dimensions física, psicològica, material i sòcio- política de la vida humana.

La llista de capacitats humanes centrals de Martha Nussbaum és la següent:

"Vida. Ser capaç de viure fins al final una vida humana d'extensió normal, no morir prematurament, o abans de que la pròpia vida s'hagi reduït tant que ja no valgui la pena viure-la.

Salut corporal. Ser capaç de tenir una bona salut, incloent la salut reproductiva, estar adequadament alimentat, tenir un sostre adequat.

Integritat corporal. Ser capaç de moure's lliurament d'un lloc a un altre, que els límits del propi cos siguin tractats com sobirans, és a dir, capaços de seguretat davant l'agressió, inclosa l'agressió sexual, l'abús sexual de menors i la violència domèstica; tenir oportunitats per la satisfacció sexual i l'elecció en matèria de reproducció.

Sentits, imaginació i pensament. Ser capaç d'utilitzar els sentits, d'imaginar, pensar i raonar, i de fer tot això d'una manera 'veritablement humana', forma plasmada i cultivada per una adequada educació, incloent, encara que no només, alfabetització i entrenament científic i matemàtic bàsic. Ser capaç d'utilitzar la imaginació i el pensament en connexió amb l'experiència i la producció d'obres i actes d'expressió i elecció pròpia, en l'àmbit religiós, literari, musical, etc. Ser capaç d'utilitzar la pròpia ment de manera protegida per les garanties de llibertat d'expressió tant respecte el discurs polític, com artístic, i llibertat de pràctica religiosa. Ser capaç de buscar el sentit últim de la vida a la pròpia manera. Ser capaç de tenir experiències plaents i evitar el sofriment innecessari.

Emocions. Ser capaç de tenir vincles amb coses i persones fora d'un mateix, d'estimar a qui ens estimem i tenen cura de nosaltres, de plorar la seva absència i, en general, d'estimar, de patir, d'experimentar nostàlgia, gratitud i por justificades. Que el propi desenvolupament emocional no estigui arruïnat per una por o una preocupació abassegadora, o per successos traumàtics d'abús o descura. (Impulsar aquesta capacitat vol dir impulsar formes d'associació humana que puguin esdevenir crucials en el desenvolupament.)

Raó pràctica. Ser capaç de plasmar una concepció del bé i de comprometre’s en una reflexió crítica sobre el plantejament de la pròpia vida. (Això implica la protecció de la llibertat de consciència).

Afiliació.
A. Ser capaç de viure amb i pels altres, de reconèixer i mostrar preocupació per altres éssers humans, de comprometre’s en diferents maneres d'interacció social; ser capaç d'imaginar-se la situació dels altres i de tenir compassió de tal situació; ser capaç de justícia i amistat. (Protegir aquesta significa protegir institucions que constitueixen i alimenten aquestes formes d'afiliació, i protegir també, la llibertat de reunió i de discurs polític.).

B. Posseir les bases socials del respecte d'un mateix i de la no humiliació; ser capaç de ser tractats com un ésser dignificat el valor del qual és igual al dels demés. Això implica, com a mínim, la protecció contra la discriminació en base a la raça, el sexe, la orientació sexual, la religió, la casta, la ètnia o l'origen nacional. En el treball, ser capaç de treballar com un ésser humà, fent ús de la raó pràctica i ingressant en significatives relacions de reconeixement mutu amb altres treballadors.

Altres espècies. Ser capaç de viure amb cura pels animals, les plantes i el món de la natura i en harmonia amb tot això.

Joc. Ser capaç de riure, jugar i gaudir de les activitats recreatives.

Control del propi entorn.
A. Polític. Ser capaç de participar efectivament en eleccions polítiques que governin la pròpia vida: tenir el dret de participació política, de protecció de la lliure expressió i associació.
B. Material. Ser capaç de tenir propietat (tant de la terra com de bens immobles), no només de manera formal sinó en termes d'oportunitat real; i tenir drets de propietat sobre la base d'igualtat amb els altres, tenir el dret de buscar ocupació en base a la igualtat amb els altres; no estar sotmès a registre o incautació de manera injustificada." (Nussbaum, 2002, pg 120-3)
Cadascuna de les capacitats esmentades és diferent i autònoma respecte les altres i no hi pot haver un equilibri compensatori entre elles. No se'n pot sacrificar una per aconseguir-ne una altra. Totes i cadascuna de les capacitats són necessàries per poder assolir una vida plenament humana. Les capacitats no han de ser instruments per altres fins, són un fi en elles mateixes, com la vida humana que les inclogui.

 
de maig 19, 2005, Anonymous eutopio comenta...

A mi me gusta cuando Boff habla de 'sociedad sustentable' en contraposición a 'desarrollo sostenible'.
Sin duda, caminamos entre terminología en construccion. (como la eutopía...)
Quizás, con la ciencia crítica, y más importante, con la conciencia que no se diluye, que se sostiene, que construye, podamos apropiarnos de los conceptos y darles el sentido que, en el fondo sentimos, deben tener.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Pàgina principal